Sorteig: Sarrionandia en català

A partir del 23 de febrer podeu llegir Joseba Sarrionandia en català. Pol·len Edicions i Pamiela, amb el suport de l’Euskal Etxea ha tirat endavant l’edició de “Som com moros dins la boira?”. I com posar-se la txapela té premi, hem decidit sortejar quatre exemplars entre els socis i sòcies de l’entitat. Com ho heu de fer?

Doncs com sempre és ben fàcil. Només cal porteu posada la txapela i ompliu aquest formulari.

Som com moros dins la boira s’ha presentat en català aquest 23 de febrer en un acte que ha comptat amb personalitats del món de la cultura. Moroak gara behelaino artean? (títol original) és un llibre diferent de Joseba Sarrionandia. Bassat en la curiositat despertada per Pedro Hilario Sarrionandia, autor de la primera gramàtica de l’idioma amazigh, es tracta d’una obra d’assaig plural i sòlida. A l’obra hi trobaràs alguns personatges històrics i reflexions sobre les guerres colonials, confessions personals i idees polítiques, biografies curioses i passatges increïbles, idees sobre els idiomes…

Som com moros dins la boira? neix de la trobada de l’escriptor amb el franciscà Pedro Hilario Sarrionandia, nascut a Garai, prop d’Iurreta, possiblement parent de l’escriptor. Hilario Sarrionandia és la primera persona que va sistematitzar la gramàtica de la llengua amazigh, originària del Nord d’Àfrica, sotmesa després a l’àrab i a la colonització francesa i espanyola, però que encara es manté en comunitats des de l’Egipte fins Mali, sobretot a la Cabília argelina i al Rif.

L’autor intenta reconstruir la seva biografia, tracta d’entendre per què un basc fa això i, finalment, comprendre la llengua amazig. Al llibre, assegura l’editor Pello Elzaburu de Pamiela, s’associen el Sarrionandia narrador i el pensador; la seva extraordinària capacitat per explicar i la seva profunditat intel·lectual i el coneixement enciclopèdic. La lingüística, la història de l’imperialisme i la galeria de personatges bascos embolcallen una obra rica i suggerent que propicia un munt de reflexions, com el plurilingüisme inevitable que defensa Sarrionandia davant els monolingüismes de qualsevol idioma.